dilluns, 16 d’abril de 2018

Finals de 2a. i 3a. Categoria 2018

Este año como bien sabéis se clasificaron el equipo "D" de 2a. Categoría y el "E" de 3a. Categoría en primer puesto de sus respectivos grupos, lo cual les daba acceso a jugar las finnales para saber quien es el campeón de Catalunya.

En la primera eliminatoria, el "D" le toco descansar, y el "E" se fue a Barcelona a jugar contra el Sant Andreu "F".

Nuestro "E" con su equipo titular, formado por 5 jugadores, donde solo pudieron jugar 4, ganaron con un contundente 0,5 a 3,5  pasando así la eliminatoria.

Y ayer domingo tocaba jugar en casa contra el Olesa "B".
Y al "D" le toco el rival mas duro de los 7 que le podían tocar, y encima en su casa, que era el rival que también tenía el desplazamiento mas largo. Gandesa 2 horas de camino. Luego al final podréis leer una exquisita crónica.

El equipo "E", no pudo jugar con el equipo al completo, pues 2 de sus efectivos tuvieron que ir a Gandesa, ya que el "D" estaba en cuadro, tal era el cuadro que incluso fueron con un jugador menos.

Nuestro "E", tuvo oportunidades de poder llevarse la victoria, pero las partidas de estar muy bien, y dando la esperanza de que se podía conseguir pasar a las semifinales, se torcieron y perdieron por un contundente 0,5 a 3,5 una lástima porque no refleja lo visto. Pero así es el ajedrez, una verdadera lástima.

Nuestro "D" después de 2 horas de viaje, también perdió por la mínima 3,5  a 2,5
Y aquí os dejo la crónica de Albert Puig, donde define exactamente lo sucedido, un saludo por mi parte.
Francisco X. Solera

Després d’haver assolit de manera brillant el campionat de 2a provincial, arribava el moment d’enfrontar-se a les eliminatòries, ja en quarts de final. I ens tocava el desplaçament més llarg possible, i sense poder fer la millor alineació per culpa de les baixes. De fet ens hem presentat només amb cinc jugadors per la incapacitat de cobrir la baixa del 6è tauler. I com si fóssim cavallers jedi desplaçant-nos cap a una galàxia llunyana, a les 7h hem enfilat a bord del falcó mileneri que conduïa el Ladis, ha ha ha... 

Dues horetes de camí, on hem tingut boira, hem travessat l’Ebre que ja anava desbordat, molt per sobre de la seva capacitat, i ... sobretot un bon rotllo al cotxe que ha fet molt amena la jornada, ha ha ha,... 

Hem arribat bé a Gandesa, una mica abans de les 9h, en un local situat just al davant del Celler de la cooperativa de vi, i al costat del Museu d’interpretació de la Batalla de l’Ebre. El local de la Societat Gandesana encara no estava obert, i hem decidit anar a fer l’avituallament i l’eliminació de fluids corporals en un altre local a prop.

A manca de 10 minuts enfilem cap al local i ja teníem els rivals a la sala de joc. Una gent ben trempada. El delegat m’ha dit que ens havien estudiat a tots els jugadors i totes les partides que havíem fet a la lliga i altres torneigs. Mare de Déu, quina feinada! Jo ho he preguntat, però s’han estalviat fer gaires comentaris sobre l’absència de l’Argentona la setmana passada, i fins i tot s’han estranyat que nosaltres ubiquéssim la baixa en el darrer tauler, enlloc del primer. Aquí la meva resposta ha estat clara: nosaltres ens estimem els escacs i no ens agraden els tripijocs. 

Comencem a jugar. El meu rival m’ha sortit de dama i, amb la seva complicitat, he plantejat una indobenoni. El Juan m’ha sorprés jugant una Ruy López, amb la variant del canvi, però el cert és que ràpidament ha guanyat un peó. El Sáez ha plantejat una Índia de rei, el Carles s’ha enfrontat contra una francesa, i el Ladis ha plantejat una escandinava, però com el rival ha avançat enlloc de menjar, ha acabat convertint-se en una francesa, però amb l’alfil blanc per fora.

El Saez ha estat el primer en acabar. Ha aconseguit guanyar una peça neta, aprofitant que el rival tenia clavat el peó que la defensava. Gran victòria, i es posava l’eliminatòria guanyada. 1 a 1. En aquell moment la meva partida seguia igualada, el Juan seguia amb un peó d’avantatge, la partida del Carles també estava igualada en material, però no pintava bé, i en Ladis tenia una posició igualada, tenint oberta la columna de la torre atacant l’enroc del rival. Podíem aconseguir-ho.

Poc després, el meu rival, que en tot moment ha tingut la iniciativa, fa un canvi de peces i aconsegueix un peó. Hauré de suar. En Juan segueix igualat i amb el peó d’avantatge, en Carles té la partida complicada, i en Ladis té una peça d’avantatge. Està complicat, però a lluitar fins al final, i per això decideixo arriscar per donar joc a les meves peces. Ja no torno a aixecar-me. El meu rival actua amb prudència, i amb una bona combinació aconsegueix canviar les dames i situar una torre a 7a fila. Estava perdut, però he seguit lluitant fins al final, però el rival ha jugat molt bé, i finalment he capitulat. 2 a 1.

Poc després acaba en Ladis, i per sorpresa meva, perd la partida. 3 a 1. Hem anat a analitzar-la, perquè tenia curiositat per saber com havia malbaratat l’avantatge. I ha estat decebedor. El Ladis ha aconseguit situar la dama davant del rei, i pensant-se que tenia combinació de mat, ha sacrificat una torre, i li ha sortit malament. Ha fet “un Ladis”, ha ha ha,... La idea era bona, però calia haver-la meditat una mica més. Llàstima! L’any vinent segur que aquestes combinacions li sortiran bé, i a tots ens caurà la baba veient-lo. 

Passàvem de tenir l’empat a la mà, a tenir el matx totalment de cul.

En Carles està francament malament, i el Juan amb els problemes de temps, ara té un peó de menys, però amb alfils de diferent color. Segurament seran taules. De cop i volta, el matx del Carles dona un tomb; el seu rival juga ràpid i s’equivoca, i no pot evitar que el Carles coroni un peó. De fet, en Carles em fa saber que el rival s’ha tirat unes quantes jugades sense apuntar els seus moviments a la seva planilla, i, demanant perdó, comença a apuntar-los. 

La partida del Juan acaba en taules, i per tant, ja tenim el matx perdut 3,5 a 1,5. Ja només queda la partida del Carles amb la dama contra 6 peons, però tenint-ne 2 a punt de coronar i un tercer molt avançat i amb el suport del rei. No era gaire fàcil, perquè el rival ha aconseguit posar 2 peons a punt de coronar, però en Carles ha jugat molt bé, i s’ha acabat enduent una partida que tenia totalment perduda.

Final 3,5 a 2,5.

Llastimosament, ens hem assabentat que l’E tampoc ha passat ronda. 

Era gairebé les 14h, i enfilem cap a Cornellà, amb el regust que potser amb un jugador més hauríem pogut guanyar. El camí de tornada, però, no ha estat ni de bon tros, gens trist. Hem rigut i hem gaudit de les històries d’un Saez pletòric, que ens ha deixat bocabadats amb les seves històries i alguns dels seus poemes que ha publicat.
És un crack!.
Com tots els del club.
Hem fet una gran temporada.
L’any vinent més.
Albert Puig