dijous, 29 de març de 2018

9a. Ronda Finals Campionat d'Edats de Catalunya

Arribem al darrer dia i, llastimosament, això està a punt d’acabar. Si fos pels nens, jugarien 9 rondes més, ha ha ha, ... i aquest delegat que escriu li seguiria caient la baba veient com juguen, ha ha ha, ...
 Cap dels nens tenia cap opció de premi, i de fet, ja tenien clar que el seu objectiu en aquest torneig era passar-ho bé, fer amics, i gaudir jugant als escacs. I l’objectiu l’han assolit amb escreix.

Avui la primera en acabar ha estat l’Esther. Tenia un rival molt més experimentat que ella, i li ha donat força guerra. L’Esther és una jugadora molt agressiva, i sempre busca contrajoc. La partida estava on a ella li agradava però s’ha despistat i el rival li ha aconseguit una peça. Malgrat tot, ha seguit lluitant i buscant les seves opcions, però en una altra badada, el rival li ha fet una forquilla i ha deixat la partida sentenciada. Llàstima, però cal felicitar-la pel torneig que ha fet, acabant amb 3,5 punts i amb un nivell de joc fabulós. I segueix evolucionant en el seu joc, cada cop més sòlid i segura de sí mateixa. 

El següent en acabar ha estat l’Hugo, i com de costum, les seves partides no són recomanables per a aquells que pateixen enfermetats cardiovasculars. Renoi, com ens fa patir! Ha començat la partida no gaire afortunat, amb pèrdua de peó i el rei passejant per la 3a fila, però ha començat a fer el que acostuma a fer: posar el rei contrari a l’ull de la diana. I ha tingut l’oportunitat de fer una jugada genial, amb un sacrifici de torre que segurament deixava la partida sentenciada (jo havia vist que si el rei menjava la torre hi havia mat en 4, però si no ho feia quedava molt bé, però en l’anàlisi posterior del Rafa i el Francisco han vist que hi havia també mat en 7). Se li ha escapat, però poques jugades després ha fet el sacrifici, i el millor de tot és que havia analitzat la posició sabent que amb el sacrifici sortiria guanyant. I de fet així ha estat. Entre la torre, la dama i un peó aïllat protegit per un cavall, ha acabat fent passejar al rei rival pel mig del tauler, i en el moment adequat, ha aparegut la peça que faltava: el cavall. Si dos dies abans un cavall seu semblava una ballarina interpretant el llac dels cignes, en aquesta partida el seu cavall ha ballat al ritme del Trencanous de Tchaikovsky, fent una forquilla al rei i la dama, que ha deixat totalment astorat al rival, que tenia tres peces de més (torre, cavall i alfil). Li queia la dama i la torre, i possiblement el mat, i s’ha rendit. Gran victòria de l’Hugo per acabar el torneig amb 3,5 punts. Val a dir que si aquest delegat que escriu hagués d’escollir les tres maneres més precioses de rematar la partida, dues són de l’Hugo. Serà un autèntic crack!

Poc després acabava el Ferran. Avui ha tornat a posar en funcionament el sistemilla, i ha portat relativament bé la partida, fins que se l’ha complicada portant el seu alfil blanc en una casella poc incisiva i en tasques defensives. La seva rival ha guanyat la iniciativa i no li ha posat fàcil, apretant tota l’estona. En un moment de la partida, el Ferran ha vist una combinació, i ha canviat un alfil mal situat i un cavall per una torre i dos peons. La partida seguia igualada, però la iniciativa la duia la rival, que ha apretat amenaçant mat, havent de sacrificar un peó. El Ferran ha fet jugar les peces, tot i no tenir una posició clara, i la rival tampoc sabia com entrar. Ha demanat taules, i li ha acceptat. Mig punt de molt valor. Acaba el torneig amb 3 punts, i amb una evolució a l’alça. Llàstima de la precipitació de les 5 primeres rondes, perquè ha acabat jugant a gran nivell quan s’ha asserenat. Del seu torneig em quedo amb l’extraordinària combinació en que va rematar la 6a ronda, demostrant un alt nivell de coneixement d’estratègia de finals. Li falta molt poc per ser un gran jugador.

El següent en acabar ha estat el David. Avui no ha tingut fortuna. Ha començat malament, responent amb f6 a l’obertura dels dos peons centrals, però s’ha refet, i amb paciència ha anat col·locant les peces i ha quedat bé, fins i tot millor que el rival, però en una badada ha perdut un alfil, i a partir d’allà ha hagut d’anar a remolc. En aquell moment ha anat consumint força temps tractant de buscar la millor manera de resistir, però el seu rival ha jugat molt bé, i no li ha donat opcions, i al final se li ha caigut la bandera. Llàstima, però ha fet un gran torneig, acabant amb 4 punts. I el millor de tot és el gran nivell que ha demostrat. En aquest torneig ha evolucionat molt com a jugador, ha  abandonat la seva impulsivitat i s’ha transformat en un jugador serè. Aquest ha estat el seu primer gran torneig, ha pogut comprovar que pot jugar com els millors, i aquest és el seu gran aprenentatge. Té molt de potencial, i estic segur que seguirà creixent com a jugador. 

El darrer en acabar ha estat l’Oriol. La seva partida ha durat més de 4 hores, i ha resistit com un lleó, però no se n’ha sortit. Ha quedat relativament tancat en l’obertura, i s’ha quedat sense opcions de trencar. I el seu rival ho ha anat aprofitant, posicionant bé les peces. Ha aconseguit castigar la debilitat que l’Oriol tenia en el peó de d6, i el domini de la columna central ha estat decisiu. Tot i així, l’Oriol no s’ha rendit en cap moment, i fins i tot a arribat a tenir certa iniciativa, amb un cavall torracollons que ha començat a posar problemes al seu rival amb els seus salts. No obstant, s’ha equivocat canviant el cavall i ha perdut totes les opcions. El rival ha anat, amb paciència, avançant, fins coronar i decidir. Quan ha acabat la partida, a la sala només quedaven 3 partides sub16, una sub18 i una del campionat absolut. El Francisco Solera diu sempre que nomès un nano que s’estima de debó els escacs és capaç d’aguantar més de 4 hores sobre un tauler, sobretot quan sap que la té en desavantatge des de més de la meitat. L’Oriol hi sent devoció. Acaba el torneig amb només un punt i mig, però arribant a jugar al seu millor nivell en el torneig més dur que ha disputat en la seva vida. És un guerriller. Seria normal que qualsevol nano sortís decebut i capcot, però ell surt amb unes ganes bones de tornar amb més nivell del que ha arribat. 

Aquest esperit, així com les llàgrimes de ràbia que han deixat anar el Ferran, l’Hugo i el David durant el torneig, nomès el tenen aquells nois que tenen la competitivitat dins del cos, i que es troben assedegats d’ampliar els seus coneixements en aquest meravellòs món de les 64 caselles.
Per la meva part, ha estat un autèntic privilegi poder viure aquesta experiència i estar in situ amb tots cinc.

I no vull oblidar-me d'agrair molt la paciencia dels pares, mares i germans que han acompanyat als nostres campions. Ens ho hem passat molt bé, i hem tractat que més enllà de les partides, els nens i els grans compartíssim bones estones.
Objectiu assolit.

Visca la canalla del Club d’Escacs de Cornellà 
Albert Puig