Dissabte es va jugar la darrera jornada del campionat d'edats, a l'extraordinària seu de l'Unió Coral de Sant Feliu. És un goig sempre jugar en aquella sala, però aquest any encara més, ja que els nostres amics del Club d'Escacs de Sant Feliu, en veure que hi havia menys nens que en edicions passades, havien organitzat diferents fileres de comodíssimes cadires entapissades perquè els pares poguessin romandre a la sala enlloc de quedar-se fora. Tot un detall, sobretot pels més menuts, que sempre volen sentir-se acompanyats.
El local està al costat de l'estació de tren, i vam convocar-nos a l'estació de la Renfe de Cornellà a les 8:00-8:10 els Duro, Terron, Puig i Broadbent. Els nanos, amb alegria i un punt de tensió, ja que alguns arribaven a la darrera jornada amb opcions de victòria. Els pares, en canvi amb les seqüeles del sopar i torneig de ràpides que vam disputar el dia abans al club, i que sens dubte és el millor torneig que disputem cada any, ha ha ha ....
El tren va arribar puntual i al local ens trobem amb l'Esther i el seu germà Eugenio, que esperem algun dia tornar-lo a veure darrere els taulers. I per acabar de tenir els nens motivats i treure'ls tensió, pas previ i obligat per la xurreria, ha ha ha ...
Entrem i ja saludem els nostres amics Xavi Aguiló i Antoni Sánchez, del club amfitrió. És normal en totes les disciplines esportives tenir bones relacions amb els jugadors d'equips rivals, però en cap d'elles s'arriba al nivell de camaraderia que assolim amb els escacs, i que fa que arreu on vagis et retrobis amb gent amb que has compartit bons moments, hagis guanyat o perdut. Mentre fem el cafè, una partideta amb el mini tauler de l'Alan,... Som uns viciosos! ha ha ha ...
Entrem i els nanos van ocupant els seus llocs. Tot està preparat i perfectament disposat; els companys de Sant Feliu han excel·lit; fins i tot havien facilitat a en Josep Mª, l'àrbitre principal, un micro inalàmbric com els que porta Lady Gaga en els seus concerts, i feia patxoca, ha ha ha,... llàstima no haver arribat a temps de fer-li la foto.
En Gabi, el nostre company que la nit anterior havia animat el torneig de ràpides omplint el silenci del joc amb els seus acudits, va portar el Nicolás el nostre president, que estava eufòric després que el dia abans es confirmés la ratificació per part del Consell Esportiu de la data de 1927 com a constitució del Club d'Escacs de Cornellà. Un bon premi a la gran tasca d'investigació que ha fet molta gent, del club i externa, per trobar documentació destruïda per la Guerra del 1936-39 i per la inundació del 1971, i que ha estat possible gràcies a la determinació del Nicolás.
Anem amb les partides. En els sub8, aquesta jornada només hi jugava l'Aitor, ja que la Yanira tenia un bye, i vindria després. I l'Aitor jugava contra un nano que no callava, que durant tota la partida anava parlant i comentant les jugades i ..., no era l'únic, ha ha ha... Pels nanos d'aquesta edat, els escacs és més un joc que una competició, i s'ho passen molt bé. És divertidíssim veure'ls jugar i escoltar-los. I aprofito per fer constar la meva admiració per la Beatriz i la Sonia, les àrbitres que s'han passat tot el torneig amb els més menuts. Quina paciència! Són uns cracks: la seva afabilitat i la seva simpatia ajuda a que els nens aprenguin i s'ho passin molt bé.
L'Aitor va jugar bé, amb tranquil·litat i prenent-se el seu temps per apuntar i mirar la jugada a fer. Va començar molt bé, capturant dues peces, però en aquestes edats les partides es capgiren com un mitjó. Se li va complicar i va permetre que el rival coronés un peó. El rival va començar a menjar-li totes les peces i al final, enlloc de donar mat, el va acabar ofegant. Taules. I com la Yanira, els dos han acabat amb 1 punt i mig. És primer torneig dels dos, i el millor trofeu que han aconseguit, a més de la medalla, és que s'ho hagin passat molt bé.
En els sub12, teníem els nostres cracks David, Jensen i Hugo jugant en els taulers 2, 3 i 4, respectivament. Tots tres jugaven amb blanques. L'Hugo sense cap opció de revalidar el torneig que va guanyar l'any anterior, ni de classificar-se entre els tres primers. Va jugar molt bé, i va dominar la partida des de l'inici, i va guanyar amb comoditat. Acaba el torneig amb 4 punts de 6, en 6ª posició. Ha fet un bon torneig.
El David era el que més opcions tenia, i va començar molt bé. Estava dominant la partida, però una errada de precipitació li va fer perdre una peça, i a partir d'aquell moment el rival va començar a jugar còmodament, tant que fins i tot va deixar passar opcions de mat per capturar peces i guanyar per simplificació. En David no va encaixar gaire bé la derrota, però estic convençut que d'aquesta experiència en sortirà reforçat. Ha fet un molt bon torneig, ha acabat amb 4 de 6, en 5ª posició.
En Jensen ha jugat molt bé, i ha dominat totalment la seva partida des del començament. Ha jugat un gran torneig, i ha acabat amb 5 punts de 6 possibles, en 4ª posició, a mig punt del primer, i empatat amb el segon i el tercer. Llàstima de desempat.
En els sub16 teníem tres representants. L'Oriol arribava a la darrera jornada sense cap opció. Jugava amb negres. Ha sortit bé de l'obertura, i ha esperat amb paciència fins que ha aprofitat una errada del rival per guanyar avantatge i imposar-se poc després. Acaba el torneig amb 2 de 5, amb la sensació de que ha jugat millor de lo que els resultats indiquen. Un detall: ha estat el primer dels nanos en acabar, i de seguida ha anat a donar suport als més petits: a l'Aitor, l'Hugo, en Jensen i especialment al David. I és que l'amistat i la companyonia valen mil vegades més que el resultat d'un partida.
L'Esther arribava a la darrera jornada sense opcions de guanyar, però amb opcions d'estar entre els tres primers. Avui ha jugat molt bé. Aquest any ha anat agafant experiència, i es nota en el seu joc. Ha guanyat i ha acabat amb 3 de 5, empatada a punts amb el tercer i el quart. Llàstima d'haver perdut a Olesa una partida que tenia clarament a favor, però ha fet un bon torneig, deixant bones sensacions de joc.
El Ferran era l'únic dels que arribava a la darrera jornada amb opcions de guanyar, encara que fos a costa d'esperar una improbable derrota del Marc Garcia (val a dir que l'Eric Alegre va jugar molt bé i no li va posar fàcil a en Marc). Al Ferran li tocava jugar amb negres contra l'Àfrica, una jugadora molt sòlida i molt més experimentada que el Ferran. I se'n va sortir prou bé. Va sortir bé de l'obertura, però la seva rival va anar guanyar espai, i restringint el joc. En Ferran va haver de sacrificar un peó per poder treure les peces, i la partida va seguir molt renyida, encara que aquest peó va ser la clau que va permetre que, després de dues hores de partida, s'acabés imposant l'Àfrica. Hi va haver un moment que hi havia unes 25 o 30 persones mirant les dues partides finals dels sub 16; la del Ferran va ser la darrera en acabar. Acaba el torneig amb 3 de 5, en 4ª posició, empatat amb el tercer i l'Esther. Bon torneig del Ferran.
Entrega de trofeus, recollida de medalles, emplaçament cap al Campionat de l'ACE al maig, aquest any a Pallejà, i marxem cap al tren, on aquest cop enlloc de xurros vam premiar amb patates de xurreria als nanos, fins i tot el germanet petit de la Yanira, que es movia més de pressa que tots els altres plegats, ha ha ha ... Qui tingués la seva edat...
Apunt final: no ens ha agradat el sistema de competició d'aquest any. L'any passat ja es va decidir reduir el nº de rondes de 7 a 6, però aquest any s'ha anat una passa més enllà i s'ha reduït a 5.
No dubto que hagi estat millor per qüestions pràctiques i organitzatives, però cal no oblidar que això no és possible sense la complicitat dels nens. I els nens el que volen és jugar. Els pares sabem que els nostres fills volen jugar aquest campionat perquè s'ho passen bé, i el fet de llevar-se aviat i haver de marxar a mig matí desmotiva una mica als nanos.
És difícil trobar els motius que expliquen que cada cop tinguem menys nanos competint, un fet que hauria d'encendre totes les alarmes, però segur que no hi ajuda gens la reducció de partides.
I també trobo que aquest sistema amb menys rondes provoca la injustícia de que la classificació final no depengui de l'enfrontament directe entre els jugadors, sinó que sigui fruit de l'atzar d'un sorteig per trobar el desempat. A menys rondes, menor possibilitat d'enfrontament entre els primers.
En els sub10, per exemple, en el segon i tercer lloc han quedat empatats dos jugadors que han jugat només 5 rondes, i que no han pogut enfrontar-se entre ells per saber qui es mereixia quedar davant. No hauria estat millor afegir una 6a ronda que els enfrontés?
Als sub16, el tercer lloc també s'ha decidit per sorteig entre 3 jugadors que no han arribat a enfrontar-se tots entre ells, i el mateix ha passat amb els sub12, amb un jugador amb 5,5 punts i tres jugadors amb 5 de 6, i no han arribat tots a enfrontar-se entre ells.
Però el cas més injust és el del sub14, on quatre jugadors han quedat empatats amb 4 punts (de 5 possibles), i no han arribat a enfrontar-se tots entre ells.
Igual estic equivocat, o potser hi ha algun element que se m'escapa, però si no fem el sistema de competició més atractiu i més just, cada cop tindrem menys nens competint.
Albert Puig
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada