Crónica Ronda 6 "La Ruta 36"

ATENEU BARCELONÈS B - CORNELLÀ F (Ruta 36), 1 a 3

Aquesta setmana la Ruta 36 agafava una nova drecera, i anava amb l'equip F, deixant molt ben coberta la representació en l'equip E, doncs quatre de les nostres promeses ocupaven el nostre lloc al Temple, que es rendia als peus dels seus futurs mestres. I els nens ho van fer millor que nosaltres, guanyant 3 1/2 a 1/2 al Gavà, però deixaré que sigui el Francisco qui faci la crònica.

Nosaltres anàvem a jugar a un temple diferent, un autèntic temple de la cultura del nostre país, l'Ateneu Barcelonés.

Els "padawan", aspirants al cos de "jedi" del club, ens vam citar a les 8:15 a les portes del Temple, i capitanejats pel capità Adrian Solo, vam anar plegats cap a l'estació a agafar el "borregón milenario" de rodalies Renfe. Acudits, anècdotes, memòries, ... en resum moments de distensió abans de l'enfrontament. 

Arribem i porta tancada, "as usual". Busquem un lloc per fer un café i preparar les alineació a, i trobem un lloc pintoresc, tan pintoresc com l'individu que se'ns acosta i al qual el Ladis va convidar a esmorzar. En Ladis, com a jugador és bo, però com a persona és el millor dels mestres.

Arribem a l'Ateneu, i quedem impressionats amb els centenars de prestatgeries plenes de llibres, revistes o diaris, i especialment quan entrem a la sala de joc. Lloc ben lluminós, amb la calefacció ben posada, taulers de fusta, taules individuals, seients còmodes, peces com si acabessin de ser tallades per un ebanista, ... i rodejats de multitud de llibres, diaris i revistes a les lleixes dels armaris, tots segellats amb candaus. M'impressiona especialment veure la col·lecció íntegra de les edicions del Diari de Barcelona des de l'any 1800, la història resumida de més de dues centúries.

Pel que fa a la crónica de joc, citaré les paraules de l'Adrian, intercalant alguns comentaris:

"La partida empezó bien; un rival flojo tomando muchas precauciones. Pronto empecé a ganar tiempos de desarrollo. Miré a mi alrededor y vi a Albert apurado ... el resto de padawans no estaban a mi alcance"

(en aquest punt afegeixo que no sols estava apurat, sinò que es podria dir que tenia la partida complicadíssima, ja que una errada meva m'havia fet perdre una peça i el meu rival tenia la iniciativa. Hauria de suar per lluitar per les taules. En un moment que havia anat a evacuar líquids menors, veia que el Juan Antonio tenia la partida igualada, però amb iniciativa, i que en Ladis, a qui com de costum els nervis l'havien obligat de nou a evacuar aigües majors, tenia la partida totalment de cara, i em va tranquil·litzar)

"La partida transcurria plácida, con alguna escaramuza de mi rival, pero sin peligro. Pronto la posición fue mía y la ventaja de espacio fue abrumadora.

Vi aparecer a Ladis con una sonrisa de oreja a oreja, de esas que indican ... se la metido hasta el fondo! Ja ja ja..." ( el cert és que el sistemilla Ladis havia triomfat, i després de guanyar la qualitat, va anar pacientment acorralant a la seva rival, fins que es va rendir. Una gran partida del Ladis, que ja li tocava agafar una mica de moral)

"Miré al Lladó y vi a Albert recuperado... a Juan no lo veía"

(El meu rival havia estat jugant massa rápid, i no va veure la trampa que li vaig parar per recuperar la peça. Seguia tenint un peó de desavantatge, però ara els meus alfil estaven molt actius, i el rei del meu rival estava totalment en pilotes, fent servir els cavalls com a escuts, mentre les meves peces majors començaven a atacar. En tot això, el Juan Antonio aconsegueix la victòria. Fantàstic! Ja teníem 2 a 0. A mi em quedaven encara 37 minuts, però el meu rival encara tenia 1h i 27 minuts de joc per endavant, una descripció perfecte del motiu pel qual havia pogut donar la volta a la partida. El meu rival torna a cometre una nova errada, forçant un canvi de dames que m'afavoreix del tot, i em fa guanyar dos peons. I els meus alfils tallant el rei contrari com si fossin dalles, i la meva torre restringint també els moviments en la 7a i 8a fila. En poc temps forço un canvi de torres, però una nova errada del rival em va guanyar peça neta. Tres moviments més tard, decideix abandonar. Ara sí, la Ruta 36 seguirà una setmana més imbatuda. Ara a veure la partida de l'Adrian...)

"En poco tiempo vi a mis tres compañeros alrededor mío. Todos habían triunfado. Me invadió la alegría, sobretodo por Ladis...

Miré mi posición. Aun con la ventaja de espacio evidente, mi partida necesitaba tiempo. Me envalentoné y me dije ... a este pollo lo pelo rápido ... y decidí abrir la posición.

El resultado, ... todos lo visteis ... y eso que si hubiera continuado creo que las tablas ERAM posibles y en alguna continuación podría haber ganado ... pero me vine abajo.

Moraleja: no te comas el pollo antes de haberlo matado. Aun con la tristeza de la derrota, me alegré mucho por la victoria del equipo. Un equipo de grandes jugadores!"

Com deia el Cruyff: "no hase falta desir nada más", ha ha ha...

Marxem de la sala, no sense abans visitar l'excepcional biblioteca i veure el jardí romàntic, d'ús reservat als socis. Unes fotos de record del Ladis, i retorn al Temple.

Queden ja nomès tres jornades. La Ruta 36 segueix imbatuda, i jugant bé. El primer lloc de qualsevol dels grups sembla complicat, però qui sap si encara podem optar a pujar com a millors segons de grup. Tant se val; nosaltres el que volem és seguir jugant a escacs, i si el club considera que podem seguir fent-ho junts, perfecte, i si no, segur que gaudirem amb tothom amb qui juguem. És la competició per equips, la millor de totes. 

Albert Puig