dijous, 2 de febrer del 2017

Crónica Ruta 36

Os paso la crónica de Albert Puig, del domingo pasado, es tarde lo se, pero vale la pena, es para animaros de cara a este domingo. Para ver si se contagia esta pasión que le ponemos algunos al Ajedrez.
Saludos
Francisco Solera

Cornellà E - Vilafranca E

Després del fantàstic debut de la setmana anterior, que ens va situar al capdamunt de la classificació, aquesta setmana ens tocava jugar contra l'equip E d'un dels clubs més grans de Catalunya, amb més de 100 llicències.
Al club coincidíem amb els companys de l'A i del C. Abans de marxar a Sants, el Francisco havia deixat la sala ben habilitada; estufes en marxa, ordinador preparat, i dos detalls fantàstics per la Ruta 36: peces de fusta i seients estaven reservats ha ha ha ... 
En Ladis i jo vam ser els primers en arribar, esperant al bar que arribés el Quique i ens obrís. També hi era l'Almagro. Poc després arriben el Juan Antonio i l'Adrian. Un quart d'hora abans i la Ruta 36 preparada ... senyal inequívoc de la passió per jugar, ...ha ha ha ...
9:30; l'equip A comença el seu matx enfront el Barberà B, i encara no havien arribat els amics de Sitges i Vilafranca. El Quique ens posa els rellotges en marxa; tres o quatre minuts arriben els contrincants. Jugaven tres nanos i un adult. El seu delegat i jo situem els jugadors als respectius taulers, i començant a jugar, acordant que a mida que tinguéssim temps, aniríem completant l'acta. 
Un primer cop d'ull a les partides. Tot indicava que les partides de l'Adrian i el Juan Antonio, amb blanques, serien obertes, i la del Ladis i la meva, amb negres tancades. 
Anava errat. 
La meva rival, la Foix Torrents, és una nena de 10 anys, a la qual ja havia vist guanyar el campionat d'edats quan era sub8. Va jugar excessivament prudent en l'obertura, i ràpidament vaig situar bé les meves peces, trencant abans i quedant bé després de l'obertura. Potser portat per un excés de confiança, una errada de càlcul quan pensava que guanyaria un peó em fa perdre peça, i quedo en desavantatge i la partida ben oberta. I la meva rival comença a apretar. La tinc perduda.
La partida de l'Adrian estava igualada; la del Juan Antonio també, però el Juan Antonio tenia clarament la iniciativa. La del Ladis també semblava igualada: havia cedit els dos alfils pels dos cavall del rival, però si la partida seguia tancada, els cavalls del Ladis podrien fer mal. 
Jo em vaig centrar en la meva partida, prou complicada, i ja no vaig mirar res més. Al cap d'una estona, en Ladis deixa anar un lament, i al poc temps veig que acaba la partida del Ladis, i que perdem el primer punt. Segons em va comentar, es va precipitar i va perdre peça, i es va desconcentrar.
Dono un cop d'ull i l'Adrian té molta feina per endavant, però el Juan Antonio ja té avantatge. Jo, en canvi, perdo dos peons més. Cada cop més "xungo". 
El Juan Antonio remata, i aconsegueix el punt. Tenim el matx empatat. 
Quedava la partida de l'Adrian. Jo no hi vaig estar gaire per ella aquest cop, així que resumiré textualment la seva crònica:

"Mi rival, Nil Aullón, un niño de 11 años, eligió una escandinava y enseguida se puso de manifiesto que tenía sobrada experiencia en esta apertura y el tiempo empezó a caer de su lado. Sus jugadas de desarrollo eran rápidas y sus amenazas iban desde sutiles desclavadas para ganar material a groseras combinaciones de mate. Después del cambio de una pieza y damas la posición se volvió totalmente abierta y mi rival se sentía muy seguro. Tras varios movimientos de consolidación de posiciones mi rival perdió espacio y se puso en una posición muy segura donde era difícil entrar. Mi pareja de alfiles era inferior a su pareja de caballos y con el tiempo muy mermado por mi parte, decidí romper por el flanco de dama. el riesgo era evidente, pero mis torres parecían mejores. Tras varios cambios más, la posición se puso ligeramente a mi favor... pero la diferencia de tiempo era insultante: 15 minutos a 80 minutos. Tras 7 movimientos más de consolidación por ambos bandos con amenazas por su laso y por el mío, pero con ligera ventaja blanca, en el movimiento 35 mi rival realizó su única jugada errónea. Con una combinación de mate en dos jugadas, mi rival decide abandonar. El ELO de mi rival era 1770, bien merecido, y probablemente ganará muchas partidas en este grupo. Con solo 5 años de experiencia ha jugado una partida muy completa... la juventud apreta fuerte. (Adrian Calvo)"

L'Adrian havia acabat la partida, i jo estava en una posició francament desfavorable. Els dos teníem 4 peons, una dama i una torre, però ella disposava d'un cavall. L'única cosa que podia donar-me opcions era que el meu "xurro" en que havia perdut peça havia deixat el rei al descobert, però no tenia manera d'entrar, perquè la meva rival m'obligava a fer jugades forçades, en les quals tractava de canviar-me la dama al mateix temps que creava subtils amenaces sobre peons o l'altra torre. I no podia perdre la dama.
Pensava que la partida acabava quan la noia decideix deixar de buscar el canvi de dames i comença a fer jugar el seu cavall, fins aleshores inactiu. Amb una bona maniobra em força el canvi de torres, però en aquest moment el seu cavall retrocedeix i la meva dama, alliberada de la defensa de peces, comença a jugar. 
La partida la tinc perduda, però penso buscar totes les amenaces possibles per forçar taules. Ara disposo d'iniciativa, i cada jugada meva és una amenaça latent. I el més important: anímicament em sento amb força i jugo serenament.
Ja portàvem unes quantes hores de joc, i veig que la meva rival no veu com entrar; tinc la percepció que està una mica agobiada i li dic "si vols taules, ho deixem aquí". Ella s'ho pensa una estona, i seguidament em dona la ma. 
Jo li faig saber que la partida segurament la tenia guanyada, però em confirma que en aquests moments no sabia què jugar i estava neguitosa i s'ha conformat amb les taules. Comentem algunes jugades de la partida, i puc comprovar que el nivell que té la noia és francament bo, i que segurament serà en breu tota una campiona. 
Tot el que puc dir és que puc donar gràcies que se m'hagi aparegut la "Verge de la Taules", i que gràcies a aquest mig punt, l'equip ha guanyat el matx

CORNELLA E (Ruta 36) 2 1/2, VILAFRANCA 1 1/2

Albert Puig

Entrades populars

Visites

Hola a tots

Hola, que tal?

El nostre club, com tot en aquesta vida, s'està modernitzant, i una d'aquestes coses per poder aconseguir-ho, és estar a internet.

Hem confeccionat aquest blog, i us mantindrem informats de tot el que passa, no només al voltant del nostre club, sinó també tot el relacionat amb el nostre apassionat esport, art, ciència .... que són els Escacs.


Serà un blog en continu creixement, i sempre intentarem tenir-lo tant al dia, com actualitzat, i sempre donant-li més articles, per a tots en general, des dels nostres magnífics jugadors, fins als nois de l'escola, com als pares i familiars, amics, i qualsevol simpatitzant dels Escacs.


Desitjo que us agradi, que participeu amb els vostres comentaris, amb les vostres idees, que si són possibles es faran realitat.


Una salutació, i ens anem veient pel club.
El nostre TEMPLE, "El TEMPLO"

El vostre amic

Francisco Xavier Solera